Evolució dels mitjans menorquins: de la premsa local a l’Arxiu audiovisual

Menorca ha desenvolupat al llarg del segle XX i XXI uns mitjans de comunicació propis que han reflectit la seva cultura i història. Des dels primers periòdics locals —com La Veu de Menorca (1906–1939) i el posterior Diario de Menorca durant la postguerra— fins a l’era digital actual, el panorama mediàtic menorquí ha crescut integrant premsa escrita, ràdio i televisió. Durant la transició democràtica dels anys setanta van proliferar emissores de ràdio locals (per exemple les delegacions de Cadena SER o Onda Cero) que oferien programació pròpia adaptada a l’illa. Posteriorment, la televisió també va arribar a Menorca: a finals dels anys vuitanta es va crear Televisió Menorquina, un canal local que va emetre programació pròpia (informatius, cultura i festes locals) durant 22 anys, fins al 2011. Aquesta experiència pionera va fer possible que els menorquins tinguessin una finestra audiovisual pròpia fins que la irrupció de la televisió autonòmica (IB3) i la TDT van redefinir el sector. Actualment, l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca custodia els fons audiovisuals generats per Televisió Menorquina, garantint la conservació d’aquells materials de gran valor patrimonial.

L’Arxiu d’Imatge i So de Menorca (AISM) és un servei del Consell Insular dedicat a recuperar, conservar i difondre el patrimoni documental audiovisual menorquí. Segons la seva pròpia descripció oficial, l’AISM s’ocupa de “la recuperació, la custòdia i la difusió del patrimoni documental en imatges i sons produïts o referits a l’illa de Menorca”. Des de la seva creació per iniciativa del Consell, l’arxiu ha integrat cada any nous fons i col·leccions —des de fotografia antiga i pel·lícules domèstiques fins a gravacions de so i vídeos d’esdeveniments menors— amb l’objectiu de ser un centre de referència per a l’estudi de la memòria visual i sonora de Menorca. Per exemple, la memòria anual de 2024 destaca que els fons de l’AISM han superat les 834.302 unitats documentals (entre imatges fixes, filmacions i so), i que se segueixen catalogant milers d’objectes nous cada any.

L’impacte de l’AISM és ampli: atenent consultes d’investigadors i cedint préstecs per a exposicions, divulga activament el fons audiovisual menorquí. Durant el 2024, l’arxiu va atendre 476 consultes i va formalitzar 104 préstecs de material, cosa que evidencia l’interès creixent per aquests documents històrics. També realitza activitats educatives i exposicions divulgatives (per exemple exposicions sobre la moda antiga de Menorca o tallers de fotografia) que han mobilitzat milers de persones. Així, l’AISM no només serveix de repositori estàtic: actua com un servei cultural viu, “que funciona, que atén moltes consultes i peticions de préstecs […] treballant amb els seus objectius de difusió i conservació del fons patrimonial audiovisual menorquí”.

En el cas concret de la Televisió Menorquina, la tasca de l’AISM és especialment rellevant. Aquest canal local, nascut a finals dels 80 (aproximadament el 1989), va ser la primera tele local de l’illa amb programació pròpia fins al 2011. Durant més de dues dècades va oferir espais d’actualitat, cultura i folklor menorquí, creant un fons audiovisual valuós que ara està dipositat a l’arxiu. Encara que la seva producció va cessar en part per la competència dels mitjans autonòmics (IB3) i altres factors econòmics, la preservació d’aquelles emissions —tot gravat en formats audiovisuals tradicionals— forma part del llegat mediàtic de Menorca. L’AISM ha rebut i catalogat els enregistraments antics de Televisió Menorquina, assegurant que aquesta part de la història de la televisió local es mantingui accessible per a les futures generacions i investigadors.

A més de la televisió, l’evolució dels mitjans menorquins s’ha vist marcada per fites tecnològiques i socials. Des de l’aparició de mitjans en català postfranquistes fins a l’era digital, Menorca ha integrat ràdio, premsa escrita i noves plataformes en la seva tradició comunicativa. Al segle XXI han emergit altres projectes mediàtics (per exemple, el diari digital Menorca.info l’any 2004) i les emissores autonòmiques com IB3 Ràdio (activa a Menorca des de mitjans dels 2000) han completat l’oferta. Tot plegat mostra un recorregut que va des dels pioners de la impremta local fins a l’actualitats en línia i a la recerca històrica audiovisual, i situa l’Arxiu d’Imatge i So i el seu treball de conservació com a punt culminant d’aquesta trajectòria.

Línia del temps – fites destacades dels mitjans a Menorca:
• 1906: Apareix La Veu de Menorca, primer diari en català de l’illa.
• 1939: Fi de la Guerra Civil; sorgeix un nou diari en castellà (que anys més tard es transformarà en Diario de Menorca).
• 1977: Amb la Transició democràtica augmenten les emissores locals de ràdio (versions menorquines de la Cadena SER, d’Onda Cero, etc.) i reapareix la premsa en català.
• 1989: Neix la Televisió Menorquina, primer canal de TV local amb programació pròpia, que durarà 22 anys.
• 2004: El diari Menorca.info inicia la seva edició digital, renovant la informació local.
• 2005–2007: S’inicien les emissions de la radiotelevisió pública IB3 (primer la ràdio, després la televisió, fins arribar a tota Menorca).
• 2011: Tanca la Televisió Menorquina; l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca comença a integrar-ne l’arxiu audiovisual.
• 2024: L’AISM registra més de 834.000 documents audiovisuals i presenta la seva memòria anual, consolidant-se com a centre patrimonial de referència per a Menorca.

Aquesta trajectòria mostra com els mitjans menorquins han evolucionat i s’han fusionat: l’Arxiu d’Imatge i So actua avui com a pont entre el passat i el present, custodiant el llegat d’aquells projectes històrics (com la Televisió Menorquina) i continuant la difusió cultural dels mitjans propis de l’illa.